20/02/10 Cosmopolitisme metodològic
Manuel Castells, en el capítol “Estat i poder en l’Era global” (Comunicació i poder, 2009), cita Ulrich Beck per posar en dubte l’actualitat de la teoria clàssica del poder estatal territorial, fonamentada en la premisa de Weber que “l’estat és la comunitat humana que reivindica el monopoli de l’ús legítim de la força dins d’un territori determinat“. La cita ja és un clàssic del nostre temps:
“La globalització, quan es du fins a la seva conclusió lògica, suposa que la sociologia es fonamenti de nou com a ciència de tot allò transnacional (des del punt de vista conceptual, teòric, metodològic i també organitzatiu) arrelada en la realitat. Això implica que els conceptes bàsics d’una “societat moderna” (llar, família, classe, democràcia, dominació, estat, economia, esfera pública, política, etc.) han de desempallegar-se de les fixacions del nacionalisme metodològic i redefinir-se i reconceptualitzar-se en el context del cosmopolitisme metodològic“.
Cosmopolitisme metodològic vs Nacionalisme metodològic
Amb les consultes auto-organitzades s’ha fet un pas endavant en la construcció de la democràcia participativa. Gent de dretes i esquerres treballa conjuntament, a títol individual o a través d’associacions. L’horitzontalitat ha provocat que es creessin noves sinergies entre moviments que antigament es donaven l’esquena, en la majoria dels casos per desconeixement.
Un dels passos més importants ha sigut l’extensió del moviment als nous immigrants, provocant que el moviment es diferenciés del “nacionalisme metodològic” i cerqués raons globalment acceptables, reals i contemporànies que justifiquessin la causa.
D’aquesta manera, el moviment social organitzat per la independència ha adquirit una base teòrica madura sobre el discurs contemporani d’estat i poder participatiu.
El gran recolzament social demostrat pels darrers estudis estadístics està deixant sense arguments el discurs espanyolista basat en la idea de nació. És a dir, el moviment independentista està actuant com una força ideològica capdavantera, contraposant-se a l’antic “nacionalisme metodològic” antiquat del discurs espanyolista. Algun europeista podria defensar-lo?
La societat que viu en territori català aspira a gestionar aquest territori, no només en pro de la societat sinó en benefici del territori mateix.
L’Europa sense fronteres obliga els estats a gestionar els territoris en pro del bé comú. Augment del benestar social, sostenibilitat ambiental, foment de la creació cultural i empresarial. Per tant, un estat que supedita tots aquests factors al domini nacional no té cabuda dins de l’Europa contemporània.
El moviment social independentista està marcant el camí a seguir. Anem bé quan fugim de la dialèctica antiquada en la que “Espanya” encara ens intenta mantenir. Deixem el “nacionalisme metodològic” als enemics del benestar comú i treballem dins de l’àmbit del “cosmopolitisme metodològic” per a trobar el nostre lloc en el món contemporani.
Etiquetes: Blog, consultes independència, tramant l'ordit
